El delicious, que s'utilitza per gestionar adreces del nostre interès, a través de la web. Les pàgines web del nostre interès es queden guardades a l'ordinador.
Delicious s'organitza per etiquetes, igual que els blogs, i d'aquesta manera ens permet trobar més fàcilment la informació que estem cercant i també escriure comentaris.
Serveix com a marcador i ens permet compartir les pàgines web que ens agraden amb altres usuaris
Els RSS s'utilitzen d'una manera molt sencilla. Un canal RSS ens permet rebre informació de les pàgines web que ens interessen sense la necessitat d'anar a visitar la pàgina directament, és a dir, que els lectors RSS envien la informació de les nostres pàgines web preferides al nostre ordinador o a la nostra pàgina web online.
Per poder rebre aquesta informació, la pàgina haurà de tenir un lector RSS.
Aquest és el símbol que haurem de buscar si volem que ens arribi la informació actualitzada al nostre equip o a la nostra pàgina web.
En el vídeo que os deixo a continuació explica d'una forma molt senzilla, que és un lector RSS.
Hi ha quatre tipus de lectors RSS. Però en el que em centraré jo, és amb el Google Reader.
Per poder fer servir aquest lector, és indispensable tenir un compte amb Google, és a dir, tenir un compte Gmail.
Per començar, primer de tot, ens hem de col·locar a la pàgina web, https://www.google.es/ i a partir d'aquí anar a la pestanya que posa "més" i allà clicar "Reader" que ens dirigirà cap al lector RSS. Un cop en aquesta pàgina nomes fa falta que introduïm el correu de google i una contrasenya i ja podem començar a utilitzar un lector RSS.
Un cop ja tenim el lector instal·lat al nostre blog, cal que comencem a buscar pàgines web que siguin del nostre interès i que agreguem els feeds. Per fer-ho s'han de seguir uns senzills passos;
1. Afegir subscripció.
2. Introduir la URL de la pàgina web amb la que estem interessats.
Com ja havia anunciat en la entrada anterior, a l'última classe de Gestió de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (GTIC), amb treballar dos programes: els mapes conceptuals i els fluxogrames.
En aquest post, tractaré el tema dels fluxogrames, també anomenats diagrames de flux, s'utilitzen per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. Aquests fluxogrames tenen un punt inicial i un punt final. Tenen unes característiques determinades, les formes que habitualment s'utilitzen són 3. Però a continuació, os explicaré totes les que es poden utilitzar.
Oval o Elipsi, que serveix per iniciar o tancar el diagrama.
Rectangle, són les accions. Per exemple estar-se quiet,
Rombe, és la decisió que s'ha de prendre
Cercle, representa el connector
Triangle mirant cap avall, indica que el document s'ha guardat de forma permanent.
Triangle mirant cap a dalt, indica que és un arxiu temporal.
En aquesta pàgina podem trobar tots els símbols necessaris.
A continuació os ensenyo un vídeo on s'explica perquè serveixen els diagrames i es fa un resum de les formes que s'utilitzen.
Per realitzar aquest tipus d'activitats, a classe hem treballar amb el programa Gliffy, que podeu trobar a : http://www.gliffy.com . Per començar a utilitzar-lo, l'únic que cal es registrar-se i ja podem començar a practicar!.
A classe, hem fet un fluxograma sobre els semàfors i com creuar el carrer. Primer hem explicar en veu altra i comentant entre tots els companys quins eren els passos que calia realitzar quan un vianant vol creuar una carretera. Em arribat a la conclusió que primer s'ha d'esperar i mirar de quin color esta el semàfor, si esta verd vigilar ambdós costats que no vingui cap cotxe i creuar.
També, he après que amb el Gliffy, es pot guardar el diagrama de flux online i a l'equip i també es pot guardar com una imatge. Per guardar-lo com una imatge ens he de col·locar a sobre de file i desprès a Export as JPEG.
A la classe d'avui de GTIC, hem treballat dues formes de comunicació esquemàtica i fàcil d'entendre. Aquestes dues formes, han sigut els fluxogrames i els mapes conceptuals, que els hem treballar amb diversos programes online.
El primer que hem treballat, han sigut els mapes conceptuals. Aquesta eina va ser creada per Joseph N. Novak. Els mapes conceptuals ens poden ajudar a organitzar els nostres coneixements, és una xarxa de conceptes que s'entrellacen i que ens aporten informació. Aquest conceptes s'enllacen amb connectors, que normalment són verbs.
En aquest power point s'explica bastant bé que són els mapes conceptuals i les seves característuques. Són uns mapes concepturals de Ernest Prats Garcia.
Normalment, quan elaborem un mapa conceptual seguim una sèrie de passos;
El primer és cercar la informació que volem transmetre i posar-hi un ordre, és a dir, jerarquitzar els conceptes, el següent pas és trobar els connectors adients per col·locar entre els conceptes i, finalment cal dibuixar el mapa d'una manera fàcil d'entendre el que és vol comunicar.
Per aprendre a dibuixar i elaborar mapes conceptuals a classe hem utilitzat el programa CMapTools. És un programa que podem descarregar als nostres equips, completament gratuït. Una particularitat d'aquest programa és que és pot guardar els documents tant a l'equip com online.
Un cop ja teniem els coneixement bàsics per fer un mapa conceptual amb el CMapTools, hem procedit a realitzar-ne un sobre el dinar de Nadal.
Primer hem llegit un text on s'ens explicava qui assistia i que dinaven la dinar de Nadal i a partir d'aquesta informació havien de elaborar un mapa conceptual.
El text era el següent: El Dinar de Nadal
"Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda."
Un cop ja tenia clar com volia fer l'esquema, he començat a realitzar-lo.
Al CMapTools consisteix en 3 finestres; una on es construeix el mapa conceptual, una altre on es mostren els mapes conceptuals guardats i finalment una altre que conté els aspectes d'estil.
Primer de tot he creat una "buferada" clicant dos cops sobre la pantalla i hi he escrit dinar de Nadal, a partir d'aqui he extret diverses fletxes on hi he anat escrivint els assistents, que hi ha per dinar, etc. però sempre entrellaçant-ho amb connectors.
Un cop ja tenia elaborat el mapa conceptual, he après que podem tenir el mapa de dues maneres; la primera és, guardat a l'equip i la segona, convertir-lo en una imatge amb la qual el podem publicar, per exemple, en aquest blog.
També os deixo aquí un vídeo on s'explica com començar a utilitzar el CMapTools.
A classe de música, ens vam dividir en grups de 5 persones, on cada un d'aquests grups havia de formar un racó de música. Podíem triar l'edat d'els infant a la que anava dirigit el racó, i els elements que volíem que tinguéssim, etc.
El meu grup el formàvem; l'Àlex Guerrero, la Miriam del Moral, la Xenia Ferrer, l'Alba Haynes, l'Alba Linares i, jo. Vam elaborar un racó amb sonalles i mòvils i un CD on sonaven les cançons originals i les versions cantades per els nens adreçat a infants d'entre 1 i 2 anys.
Vam fer dos tipus de mòvils, un amb CD's i notes musicals, i un altre amb iogurts i uns pals que hi sortien de sota i que representaven unes campanes.
El tema principal del racó, eren les estacions. El tema principal que se suposa que s'havia treballar durant el trimestre, era l'obra de les quatre estacions de Vivaldi, i amb aquesta cançó aprofitavem per presentar-los diferentes cançons referents a les quatre estacions. Aquestes cançons eren: Sol solet, La Castanyera, els tres Reis d'Orient, Cargol treu banya, Caga tió.
A continuació os deixo les fotos de les fotos plastificades de les cançons, perquè pugueu llegir les lletres si voleu.
I ara os deixo una foto amb tots els que formàvem el grup, a l'hora de presentar el racó de música davant de tota la classe.
Cal dir que m'ho vaig passar molt, fent aquesta activitat i elaborant els sonalls i el mòbils.
Avui a COED, el professor ens ha llegit un poema que tracta sobre l'amor.
És un poema de Joan Timoneda, escrit al segle XIV, concretament a l'any 1520 escrit en valencià, per tant, en tan sols una primera lectura és una mica difícil entendre el que diu, però un cop el repasses és un poema que parla d'una persona que s'ha enamorat i expressa com se sent.
Aquí os deixo el poema:
Só qui só
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.
Al 1973, el cantautor Raimon va versionar aquest poema, fent-lo cançó.
Si voleu saber una mica més de la vida de l'autor d'aquest poema, premeu aquí.
Per una de les pròximes classe de COED ens hem d'aprendre un poema de memòria i jo he començat una cerca de poemes, i en aquesta cerca he trobat aquest poema sobre l'amor de Quevedo.
Es hielo abrasador, es fuego helado,
es herida que duele y no se siente,
es un soñado bien, un mal presente,
es un breve descanso muy cansado.
Es un descuido que nos da cuidado,
un cobarde con nombre de valiente,
un andar solitario entre la gente,
un amar solamente ser amado.
Es una libertad encarcelada,
que dura hasta el postrero paroxismo;
enfermedad que crece si es curada.
Éste es el niño Amor, éste es su abismo.
¿Mirad cuál amistad tendrá con nada
el que en todo es contrario de sí mismo!
Definición del amor de Francisco de Quevedo
Aquí us deixo un link on podeu trobar informació sobre la vida d'aquest autor del segle d'or.
El passat dijous, 15 de novembre vaig passar el dia a la llar d'infants EBM Linda Vista, a Cornellà de Llobregat.
El motius d'aquesta experiència va ser originats perquè a la universitat s'ha dut a terme durant aquesta setmana la SAE, la setmana d'activitats extraordinàries. La visita a aquest centre es va organitzar desde la universitat, om em van assignar una padrina, és una alumne de tercer, la qual fa pràctiques en aquest centre i vaig passar tot el dia amb ella, veien com actuava amb els infants, com actuaven els altres educadors i com funcionava el centre.
Aquesta experiència, ha sigut un petit tast de les pràctiques que hauré de fer en els els pròxims cursos del grau d'educació infantil.
El dia va començar de la següent manera:
Primer vaig quedar amb la meva padrina, l'alumne de tercer, a la parada del tren de Cornellà de Llobregat i vam anar caminant fins la llar d'infants, on havíem de ser-hi a les nou del matí per rebre els infants.
Mentre els pares deixaven als infants al centre, la meva padrina em va anar presentant els nens i tot seguit em va ensenyar les instal·lacions .
Amb el transcurs de les hores vaig poder corroborar el que aquesta noia m'havia dit i és que, és un centre on no s'imposen unes pautes a l'hora de realitzar l'activitat, és a dir, que els nens actuen de forma lliure, prenent-se el temps necessari per fer activitats, però sempre supervisats pels educadors que els ensenyen les coses que no s'han de fer, com per exemple; barallar-se, empenyes, etc.
El que més em va sorprendre d'aquest dia va ser, l'hora de dinar, quan vaig veure que els infants que tenen entre 2 i 3 anys, paraven taula i la desparaven.
Aquesta experiència, m'ha agradat molt i m'agradaria que es pogués fer durant una setmana seguida, per així poder gaudir dels nens i aprendre molt tant d'ells com dels educadors que els ensenyen. Tinc moltes ganes de que arribin les següents pràctiques!.
Espero que si sou uns amants dels infants i os agradaria poder educar-los, pugueu gaudir d'una experiència similar a la meva.
Fins aviat!
Bibliografia:
http://www.flickr.com/photos/hoaln/6574872177/in/photostream/lightbox/ Imatge de hoal, extretat de Flick.com
L'últim dia de classe de Gestió de tecnologies de la informació i la comunicació (GTIC), vam aprendre que és el programa per fer presentacions, PREZI.
El prezi, és un programa per fer presentacions en un enllaç virtual. En el següent vídeo, es pot aprendre com crear un prezi i aprendre'l a utilitzar fàcilment.
Desprès d'aprendre com crear un prezi i crear-lo. A classe es va decidir que la temàtica del nostre prezi tractés els esports. I d'aquesta manera vam començar a practicar com crear una presentació amb aquest programa.
Crec que amb la pràctica, podré arribar a fer unes bones presentacions.
Desprès de llegir un article sobre els problemes de les veus i comentar-lo a classe.
Escriuré un decàleg per tenir cura de la veu.
- Evitat el soroll d'ambient
- Parlar per damunt de les nostre possibilitats
- Utilitzar bé els recursos vocals.
- No fumar
- Mantenir una bona hidratació
- Dormir suficient (8 hores com a mínim) i evitar els crits i les tensions
- Evitar la raspera i la tos
- Parlar poc si tenim laringitis
- Bona salut
- Anar a l'otorinolaringòleg quan una alteració de la veu dura més de 15 dies.
La patologia més freqüent quan és produeix una alteració de la laringe o una disfunció entre els òrgans fonatoris són els nòduls.
A classe, la professora ens ha mostrat un vídeo perquè veiéssim les diferències entre unes cordes vocals sanes i d'altre no tant. M'ha semblat molt interessant com poden acabar les cordes vocals d'una persona fumadora.
Al llarg del semestre hem de realitzar unes guies sobre diversos blocs de l'Educació Física. Ara os explicaré quina ha sigut la importància de l'educació física al llarg de la història.
Esparta: tenien un model de polis militar. Volien formar futurs soldats
Roma: utilitzaven les lluites com a espectacle i així poder controlar al poble
Edat Mitjana: separació cos esperit.
Modernisme: naixement de l'esgrima, jocs de raquetes, etc.
s. XIX:
Naixement de la gimnàstica. Hi ha dues vessants: - una gimnàstica militar (instructiva)
- una gimnàstica de higiene i salut
Creació de l'esport modern (joc amb normes per educar en valors)
s. XX:
Educació física vinculada a:
- Àmbit militat (acadèmies militars que formaven instructors)
- Àmbit mèdic (institucions que feien cursos per formar instructors de gimnàstica.)
- Àmbit esportiu
En aquest segle, els encarregat d'impartir l'educació física eren els instructors, que tenien molt poc prestigi perquè no tenien la formació adequada i no provenien de l'àmbit de l'educació
Es desenvolupen altres corrents corporals i motrius que no tenen res a veure amb la gimnàstica com són; la dansa, l'expressió corporal, la psicomotricitat.
L.O.G.S.E. (1990)
L'educació física que sorgeix amb aquesta llei, és una educació física integral, és a dir, que s'ocupa de tota la persona en tots els àmbits. Integra totes les manifestacions corporals i motrius.
Es una informació molt esquemàtica, però si voleu saber-ne més podeu consultar Evolució Històrica de l'Educació Física de Carmen Pérez Ramírez.
Desprès de llegir i cercar que és el Creative Commons (CC), crec que he aconseguit tenir una petita noció sobre el tema.
Primer de tot comencem amb una breu definició. El Creative Commons és una organització sense ànim de lucre que volia poder compartir treballs de la gent per internet sense tantes barreres legals oferint llicències que englobin els drets d'autor i el domini públic,és a dir, que és una organització que s'encarrega de difondre les obres de certs autors per que altres persones les utilitzin i fins hi tot les puguin modificar, però sempre donant a conèixer l'autor de l'obra original.
Un fet, que era desconegut per a mi, és que hi ha diferents tipus de llicències Creative Commons.
Actualment, n'hi han 6:
- Reconeixement (by): que permet qualsevol explotació de l'obra
- Reconeixement - No comercial- CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet l'ús comercial.
- Reconeixement- No comercial- SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet l'ús comercial ni de l'obra original ni d'una obra derivada.
- Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): és permet l'ús comercial de l'obra.
- Reconeixement- SenseObraDreivada (by- nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no es pet la creació d'obres derivades.
- Reconeixement - No comercial (by - nc)
Si voleu saber-ne més informació o saber amb quines icones es representen aquestes 6 llicències, visiteu aquesta pàgina: Llicències Creative Commons
Una altre qüestió que se m'ha presentat quan llegia informació sobre el creative commons ha sigut.. Què és el programari lliure?
A continuació os deixo un vídeo de Edu3.cat, on s'explica que és el programari lliure i quines diferències existeixen amb el programari privatitzat.
La Cultura Lliure és un moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis del que la legislació proposa.
Desprès de llegir el text de Serrano,S., escrit al 2003 (El regal de la comunicació) i posar en comú les idees que s'hi expliquen vam fer amb dues de les meves companyes de classe una breu explicació. Os la deixo a continuació:
Al segle XXI ha aparegut una nova
civilització per part de les noves tecnologies. Actualment, davant aquesta nova
civilització ens trobem amb uns canvis en els valors i en el sistema que hi
havia hagut anteriorment.
Aquesta societat de la informació,
comunicació i coneixement, és una societat incerta i desconeguda i d’un abast
molt gran.
A mesura que creix la informació, també
creix la independència i amb ella més ganes de llibertat, més complexitat, més
alternatives, però també més incertesa. Aquesta incertesa està produïda perquè
amb un creixement de la informació cada cop més complex hi ha un creixement de
nous errors.
Actualment, una persona del segle XXI, pot
amb tan sols un dia obtenir la mateixa quantitat d’informació que una persona
que va viure al segle XVIII podia tenir al llarg de la seva vida.
Aquesta societat del coneixement, de la
informació, digital i globalitzada ha multiplicar la quantitat d’informació,
els mecanismes de transmissió i aquest fet ens portarà cap a la fragilitat i la
vulnerabilitat. L’única cosa que pot donar sentit o significat en un món on el
nostre entorn es va desfent, és l’entropia ja que el nostre grau d’incertesa el
podem mesurar a partir d’aquesta.
Durant molts anys, la gent a intentat trobar
noves tecnologies per tal d’eliminar els efectes de les seves limitacions com
la memòria, ja que una persona no té tanta capacitat d’ emmagatzematge o la
dificultat d’enviar informació més enllà de la co-presència dels interlocutors.
Aleshores, tots els mitjans de comunicació i emmagatzematge que s’han creat els
darrers anys poden ser considerats signes de victòria.
De tota manera, tal i com diu Serrano, hem
d’aconseguir harmonitzar les noves tecnologies amb els vells algoritmes
configuradors de l’aparellament ideal entre l’activitat cognitiva i l’emotiva,
és a dir, tenir les emocions al punt.
Ja fa unes semanes, quan vam començar el curs, a la primera classe de seminari la professora ens va portar dos poemes escrits de Jaroslav Seifert, que sincerament em van agradar molt.
Aqui os en deixo un:
ELS CRITS DELS FANTASMES
Sento allò que els altres no senten,
el fregadís d'un peu no sobre el vellut.
Els sospirs sobta el lacre d'una carta,
la vibració d'una corda que no vibra.
Quan de vegades fujo de la gent,
veig allò que els altres no veuen.
L'amor que, guarnit de rialles,
s'amaga a les pestanyes dels ulls.
Quan encara té un floc de neu als cabells,
ja veig florir una rosa al matoll.
M'ha semblat sentir l'amor que fugia,
quan per primer cop uns llavis han besat els meus.
Qui frustarà, però, la meva esperança?
ni la por del desengany
No m'allunyarà de tu. Més bell
florirà si més gran és la follia
Jaroslav Seifert
Jaroslav Seifert va ser un poeta txecoslovac, que va rebre el premi Nobel a l'any 1984.
En els següents links hi podeu trobar informació sobre la seva obra i la seva vida.
