Descripció d'una companya de classe

A la classe de Comunicació, Oral, Escrita i Digital (COED) d'avui, he hagut de llegir la descripció que havia elaborat de l'Alba Linares, una companya. 

A continuació os la deixo perquè pugueu llegir-la. 

L’Alba Linares és una companya de classe, nascuda el  23 d’ octubre de 1994 que viu al poble de Viladecans. És d’estatura mitjana, i acostuma a vestir amb senzillesa; normalment porta texans, una samarreta i bambes. És morena i porta els cabells llargs, té els ulls grossos i foscos que se’ls maquilla  amb subtilesa, i  un gran somriure que la caracteritza.

Li agrada molt la pluja, i és una apassionada de la música, sap tocar el piano i li agrada molt cantar i ho fa a totes hores. Altres hobbies que té són mirar sèries de televisió de caire fantasiós, també li agrada la fotografia i el  dibuix, cosa que haig de dir, fa força bé. No acostuma a sortir de festa a  discoteques, sinó que escull altres activitats més tranquil·les.

Pel poc temps que fa que la conec, crec que és una persona tímida, vergonyosa i riallera que acostuma a portar la feina al dia, i per aquest, entre d’altres motius, penso que és una noia molt treballadora i responsable. Per acabar, puc dir que un tret característic que crec que defineix el seu caràcter és la seva voluntat per ajudar als altres, que ja sempre s’ofereix per donar-te un cop de mà.

I fins aquí una petita descripció de la nostra companya Alba.

Marta López Casas

ECO

A la classe d'avui de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED) hem hagut de recitar un poema de memòria, el poema que jo he escollit és de Joan Brossa i va ser escrit al 1980.

El poema titulat ECO, diu el següent:

     Explica’m, tu, què és el sol. – El sol.

     Explica’m què és la lluna. – La lluna.

     I per què en Pere plora amb desconsol?

     Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

     Les muntanyes què són? I els estels?

     No són més que els estels i les muntanyes.

     I aquestes canyes? I aquestes arrels?

     Doncs no són més que això: arrels i canyes.

     I aquesta taula? I aquest balancí?

     I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?

     Digues: i el món? I l’home?

     Heus aquí

  l’última forma de saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és

i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Joan Brossa (1980)

Lectura en veu alta

Saber expressar-se en veu alta, és molt important per un educador. Ja que la seva feina consisteix en estar durant tota la seva jornada laborable davant de públic, ja sigui davant dels infants i joves, davant els pares o companys de feina. 

Per aquest motiu crec que és essencial adoptar una bona posició, un to i una velocitat de veu adequats per adreçar-se als altres, que variaran segons la situació en la que ens trobem.

Aquesta setmana m'ha tocat la tasca de fer una lectura en veu alta a seminari. 

Per fer aquesta tasca, he hagut d'escollir un fragment d'un llibre i tot seguit fer-ne un treball explicant els motius de la tria, quines sensacions m'ha transmès, establir unes relacions d'ordre cultural i explicar les característiques del text. 

Aquest és el text que he escollit : 

"Elisabeth estaba demasiado turbada para decir una sola palabra. Después de una breve pausa su acompañante añadió: 
-       Es usted demasiado generosa para jugar conmigo. Si sus sentimientos siguen siendo los mismos que el pasado abril, dígamelo inmediatamente. Mi afecto y mis deseos no han cambiado; pero una sola palabra suya me silenciará para siempre.

Elisabeth, comprendiendo que la situación de Darcy era especialmente difícil y grande su ansiedad, se esforzó por hablar y al instante, aunque sin gran elocuencia, le hizo comprender que sus sentimientos habían  sufrido un cambio tan decisivo, desde el periodo al que él había aludido, como para hacer que ahora recibiera sus palabras con gratitud y alegría. La felicidad que le produjo aquella respuesta superó a todo lo que Darcy había experimentado hasta entonces, y procedió a expresarse con el acierto y el ardor que cabe esperar de un hombre perdidamente enamorado. Si Elisabeth hubiera sido capaz de mirarle a los ojos, habría comprobado hasta qué punto le sentaba bien la expresión de sincero deleite que se adueñó de sus facciones; pero aunque no miraba, sí podía escuchar, y Darcy le habló de sentimientos que, al demostrar lo importante que era para él, dieron cada vez mayor valor a su afecto.

Siguieron andando, sin saber en qué dirección. Era demasiado lo que tenían que pensar y sentir y decir para prestar atención a otras cuestiones." 

                                                                                                          Orgullo y Prejuicio,  Jane Austen 

En aquest text veiem un petit fragment de diàleg per part del senyor Darcy amb Elisabeth. I desprès una reflexió d’Elisabeth respecte els seus sentiments i la manera d’expressar-se.

Descriu la reacció davant la resposta positiva que Elisabeth fa a la declaració d’amor del senyor Darcy; l’alegria en el to i en les faccions i expressions d’ell.

Aquest text a mi m'ha transmès, per una banda alegria i emoció davant una resposta favorable d’Elisabeth que accepta i explica els sentiments d’amor i estima destinats al senyor Darcy. I, per una altra,  nerviosisme quan Elisabeth vol explicar que els seus sentiments han canviat, i també angoixa per part de Darcy que no sap quins són els sentiments d'Elisabeth.

Si os agrada llegir, i os agraden les històries d'època i d'amor os recomano aquest llibre.