Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de desembre del 2012

Descripció d'una companya de classe


A la classe de Comunicació, Oral, Escrita i Digital (COED) d'avui, he hagut de llegir la descripció que havia elaborat de l'Alba Linares, una companya. 
A continuació os la deixo perquè pugueu llegir-la. 


L’Alba Linares és una companya de classe, nascuda el  23 d’ octubre de 1994 que viu al poble de Viladecans. És d’estatura mitjana, i acostuma a vestir amb senzillesa; normalment porta texans, una samarreta i bambes. És morena i porta els cabells llargs, té els ulls grossos i foscos que se’ls maquilla  amb subtilesa, i  un gran somriure que la caracteritza.

Li agrada molt la pluja, i és una apassionada de la música, sap tocar el piano i li agrada molt cantar i ho fa a totes hores. Altres hobbies que té són mirar sèries de televisió de caire fantasiós, també li agrada la fotografia i el  dibuix, cosa que haig de dir, fa força bé. No acostuma a sortir de festa a  discoteques, sinó que escull altres activitats més tranquil·les.

Pel poc temps que fa que la conec, crec que és una persona tímida, vergonyosa i riallera que acostuma a portar la feina al dia, i per aquest, entre d’altres motius, penso que és una noia molt treballadora i responsable. Per acabar, puc dir que un tret característic que crec que defineix el seu caràcter és la seva voluntat per ajudar als altres, que ja sempre s’ofereix per donar-te un cop de mà.
I fins aquí una petita descripció de la nostra companya Alba.




Marta López Casas

dimecres, 5 de desembre del 2012

ECO

A la classe d'avui de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED) hem hagut de recitar un poema de memòria, el poema que jo he escollit és de Joan Brossa i va ser escrit al 1980.

El poema titulat ECO, diu el següent:



     Explica’m, tu, què és el sol. – El sol.
     Explica’m què és la lluna. – La lluna.
     I per què en Pere plora amb desconsol?
     Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

     Les muntanyes què són? I els estels?
     No són més que els estels i les muntanyes.
     I aquestes canyes? I aquestes arrels?
     Doncs no són més que això: arrels i canyes.

     I aquesta taula? I aquest balancí?
     I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
     Digues: i el món? I l’home?
     Heus aquí
  l’última forma de saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Joan Brossa (1980)

dimecres, 21 de novembre del 2012

Só qui só

Avui a COED, el professor ens ha llegit un poema que tracta sobre l'amor.
És un poema de Joan Timoneda, escrit al segle XIV, concretament a l'any 1520 escrit en valencià, per tant, en tan sols una primera lectura és una mica difícil entendre el que diu, però un cop el repasses és un poema que  parla d'una persona que s'ha enamorat i expressa com se sent.

Aquí os deixo el poema:



Só qui só
Só qui só, que no só io,
puix d'amor mudat me só.
Io crec cert que res no sia,
o, si só, só fantasia,
o algun home que somia
que ve alcançar algun do,
puix d'amor mudat me só.
Só del tot transfigurat;
só aquell que era llibertat,
i ara d'amors cativat
me veig molt fora raó,
puix d'amor mudat me só.
Si só, puix que en lo món vixc
i a mi mateix avorrixc,
i segons que discernixc
veig la qui em dóna passió
puix d'amor mudat me só.

Al 1973, el cantautor Raimon va versionar aquest poema, fent-lo cançó.



Si voleu  saber una mica més de la vida de l'autor d'aquest poema, premeu aquí.




Bibliografia:

- http://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/timoneda.htm
- http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3_qui_s%C3%B3
- http://www.youtube.com/watch?v=J528gQPNQZA

divendres, 2 de novembre del 2012

El regal de la comunicació


Desprès de llegir el text de Serrano,S., escrit al 2003 (El regal de la comunicació) i posar en comú les idees que s'hi expliquen vam fer amb dues de les meves companyes de classe una breu explicació. Os la deixo a continuació:


 
Al segle XXI ha aparegut una nova civilització per part de les noves tecnologies. Actualment, davant aquesta nova civilització ens trobem amb uns canvis en els valors i en el sistema que hi havia hagut anteriorment.
Aquesta societat de la informació, comunicació i coneixement, és una societat incerta i desconeguda i d’un abast molt gran.
 
A mesura que creix la informació, també creix la independència i amb ella més ganes de llibertat, més complexitat, més alternatives, però també més incertesa. Aquesta incertesa està produïda perquè amb un creixement de la informació cada cop més complex hi ha un creixement de nous errors.
 
Actualment, una persona del segle XXI, pot amb tan sols un dia obtenir la mateixa quantitat d’informació que una persona que va viure al segle XVIII podia tenir al llarg de la seva vida.
 
Aquesta societat del coneixement, de la informació, digital i globalitzada ha multiplicar la quantitat d’informació, els mecanismes de transmissió i aquest fet ens portarà cap a la fragilitat i la vulnerabilitat. L’única cosa que pot donar sentit o significat en un món on el nostre entorn es va desfent, és l’entropia ja que el nostre grau d’incertesa el podem mesurar a partir d’aquesta.
 
Durant molts anys, la gent a intentat trobar noves tecnologies per tal d’eliminar els efectes de les seves limitacions com la memòria, ja que una persona no té tanta capacitat d’ emmagatzematge o la dificultat d’enviar informació més enllà de la co-presència dels interlocutors. Aleshores, tots els mitjans de comunicació i emmagatzematge que s’han creat els darrers anys poden ser considerats signes de victòria.
 
De tota manera, tal i com diu Serrano, hem d’aconseguir harmonitzar les noves tecnologies amb els vells algoritmes configuradors de l’aparellament ideal entre l’activitat cognitiva i l’emotiva, és a dir, tenir les emocions al punt.

Gemma Cabrero
Alba Linares
Marta López

dilluns, 22 d’octubre del 2012

El llenguatge


A les primeres sessions de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) hem tractat el tema del llenguatge i mitjançant els apunts que he pres de les explicacions del professor i dels documents que ens ha entregat, he fet el meu propi resum sobre el que és el llenguatge.

El llenguatge és el mitjà de comunicació y expressió dels humans, per excel·lència, és el més extens de tots els que tenim.
Està format per senyals i combinacions d'aquestes que s’organitzen entre elles.
La llengua s’organitza en 6 nivells i unitats d'organització i fa possible el discurs abstracte i que podem parlar de coses, objectes i experiències sense que estiguin presents en el moment que parlem, això és el que s’anomena (parla desplaçada), també comporta creativitat.

·       NIVELLS I UNITATS D’ORGANITZACIÓ
  
-       Pragmàtic (significat del discurs)
-      Semàntic (significat de les paraules (oració))  
-      Sintàctic (regles de sintagmes (gramàtica))
-      Morfològic (dividit en morfemes)
-       Fonològic (el so)


Rebem molts estímuls i percepcions del nostre entorn i gràcies al llenguatge realitzem diversos graus d'abstracció per reduir aquest nombre tan gran a tan sols un nombre limitat d'objectes i de fenòmens, i gràcies a aquesta reducció és possible la comunicació amb els altres.

Gràcies al llenguatge podem pensar (el llenguatge marca el límit del pensament), també és un suport de la memòria i té un paper molt important en el desenvolupament de l’identitat personal i fa possible l’autoexpressió, és a dir, el discurs intern de cada persona. Quan pensem ho fem amb seqüències de paraules que es van representant a la nostra ment (el pensament funciona amb el suport d’una llengua).
Altres de les funcions del llenguatge són, la construcció conjunta del coneixement, l’entesa i acords. També ens aporta benestar emocional.

Tota expressió humana pot trobar la seva traducció en el llenguatge però no tota expressió lingüística es pot trobar en el llenguatge visual, és a dir, que podem anomenar tot el que veiem, però no tot el que anomenem ho podem veure, per tant per als humans la facultat que és el llenguatge fa possible l’aprenentatge lingüístic.

Quan aprenem una llengua n’aprenem l’ús comunicatiu. Aprenem a través de l’organització de la llengua (posició dels elements, les concordances, la morfologia,etc.). En la llengua hi dipositem els elements de la cultura i l’entorn configura el lèxic de la llengua. 

                          http://www.segoncalaix.com/assignatures/llenguatge/



Bibliografia
- Apunts de classe