dimecres, 5 de desembre del 2012

ECO

A la classe d'avui de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED) hem hagut de recitar un poema de memòria, el poema que jo he escollit és de Joan Brossa i va ser escrit al 1980.

El poema titulat ECO, diu el següent:



     Explica’m, tu, què és el sol. – El sol.
     Explica’m què és la lluna. – La lluna.
     I per què en Pere plora amb desconsol?
     Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

     Les muntanyes què són? I els estels?
     No són més que els estels i les muntanyes.
     I aquestes canyes? I aquestes arrels?
     Doncs no són més que això: arrels i canyes.

     I aquesta taula? I aquest balancí?
     I aquestes mans que fan l’ombra xinesa?
     Digues: i el món? I l’home?
     Heus aquí
  l’última forma de saviesa:

Mira’t a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots fer res més.

Joan Brossa (1980)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada