El poema titulat ECO, diu el següent:
Explica’m, tu,
què és el sol. – El sol.
Explica’m què és
la lluna. – La lluna.
I per què en
Pere plora amb desconsol?
Perquè en sa
vida no ha tingut fortuna.
Les muntanyes
què són? I els estels?
No són més que
els estels i les muntanyes.
I aquestes
canyes? I aquestes arrels?
Doncs no són més
que això: arrels i canyes.
I aquesta taula?
I aquest balancí?
I aquestes mans
que fan l’ombra xinesa?
Digues:
i el món? I l’home?
Heus aquí
l’última
forma de saviesa:
Mira’t a fons,
afirma sempre el que és
i aprèn amb seny
que no pots fer res més.
Joan Brossa
(1980)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada